El mar i les platges banyades pel sol, es converteixen en eixos de la vida de vilatans i visitants. L´Escala és paisatge i vestigis d'escalencs d'altres temps; és el seu nucli urbà, amb el barri vell, el comerç, la gastronomia mediterrània i la vida que s'hi respira. L'Escala és mar perquè és i ha estat una vila eminentment marinera; perquè és del mar d'on extreu la seva tradicional font de riquesa -la pesca i la salaó d'anxoves-; i perquè és amb les passejades per la platja quan es viu més intensament i intimament la connexió del mar amb l'Escala.
L'Escala a l'hivern és un altre món. És paisatges i vestigis dels escalencs d'altres temps. És el seu nucli urbà, amb el barri vell, el comerç, la gastronomia i la vida que s'hi respira.
SUPERFÍCIE
El poble ocupa una superfície de 16,3 km2, segons el cens del 2011. La part nord és una plana, una continuació de la plana de l'Alt Empordà, i la part sud és més muntanyosa.
POBLACIÓ
L'any 2011, la població total de L'Escala era de 10.554 habitants. Ocupava una densitat de 643,14 habitants/Km2. Aquest mateix any les dades van informar que va haver un 18% més de naixements que de defuncions. Un 0,8% de la població emigra, però tot i així n'arriben més dels que marxen. Els que venen procedeixen bàsicament dels Estats Units.
CLIMA
El clima és mediterrani litoral. Aquest tipus de clima es caracteritza per hiverns suaus i estius càlids perquè com que és un poble costaner, el mar suavitza les temperatures. Els hiverns no són gaire freds, poques vegades passen la cota dels 0ºC. Els estius acostumen a ser càlids perquè la proximitat del mar suavitza les temperatures. El mes més calorós sol ser el juliol. El mar que envolta la zona sol estar entre 15 i 20ºC.
Les pluges són irregulars, però les estacions més plujoses són la tardor i la primavera. A partir del juny, les pluges comencen a disminuir, tot i que de tant en tant cau un xàfec. No acostuma a nevar a aquesta zona, però quan ho fa, neva poc i el poc que cau es desfà ràpidament.
El vent més característic és la tramuntana que ve del nord, un vent fred i sec. Acostuma a actuar després d'una pluja. Altres vents que també bufen, són: el gregal, el garbí, el mestral, el llevant, el xaloc, el migjorn i el ponent.
RIUS
Fa bastants anys, L'Escala disposava de dos grans rius, el Fluvià i el Ter. Però el Fluvià va canviar el seu curs i es va dirigir cap a Sant Pere i el Ter a causa de l'acció de l'home va ser desviat a Pals.
En comptes de rius, aquest terme municipal disposa de dues rieres:
- El Fluvià Vell o Riuet, que neix als ullals de Pelacalç i desemboca a la platja del Riuet, al nord de L'Escala.
- El Rec del Molí, que neix a la Presa de Colomers i desemboca a la platja de la Vaixella.
FLORA I FAUNA
Les plantes que abunden més són aquelles que s'adapten als climes secs. Els arbres que hi predominen són els de fulla perenne, perquè les arrels són llargues i els hi permeten aprofitar més l'aigua.
Cada tipus de planta s'instal·la en una certa zona.
A la zona plana hi sol haver-hi plantes com la veça, la lleterassa, el llistó, el gram i la corretjola. Però han desaparegut bastant perquè el terreny s'ha anat urbanitzant.
A la costa es produeixen plantes com el fonoll marí i el tamariu, perquè són molt resistents a la sal del mar. A la part rocosa trobem els socarrells.
Als recs localitzem el tamariu, l'arbre blanc i canyissos.
A les muntanyes i ja fora del poble predominen boscos de pi blanc i plantes, com l'heura i el lligabosc. També hi ha certs arbustos, com la garriga, l'estepa, la romaguera, el romaní, la farigola...
En els útlims anys, a causa de l'explotació turística, la fauna ha disminuït bastant. Per fer més comprensible els animals que hi habiten, els dividirem en tres grups:
- Els que viuen a la terra: Trobem els esquirols i la guilla, en menys mesura. Els senglars són poc freqüents. també hi habiten els conills, les llebres, els talps, les mosteles, granotes, sargantanes, llangardaixos, aranyes, mosques, mosquits, escorpins, papallones, etc.
- Els que viuen a l'aire: Predominen els ocells, com les gavines, el corb marí i l'ànec. D'altres també molt comuns són la fredeluga, el corriol, la mallerenga, el reietó, la merla, la gralla, el mussol, l'esparver, la perdiu, la guatlla, el pardal, el pit-roig, etc.
- Els que viuen a l'aigua: Els més abundants són els que pertanyen al grup "peix blau" (sardina, verat, anxova, sorell...). També hi trobem llobarros, daurades, serrans, sards, besucs, meduses, tomates de mar, estrelles de mar, garotes, sípies, calamars, cargols de mar, llagostes, gambetes, crancs, etc.
TURISME
A partir dels anys 60, va haver-hi al “boom” turístic a la costa brava i amb ella el va municipi escalenc. El canvi d’imatge de l’Escala a partir d’aquests anys va ser radical. Va haver-hi un creixement urbanístic important que va modificar el poblem de manera considerable. Aquest increment del turisme es vigent fins avui en dia on aquest moviment ha afavorit a la riquesa del poble, canviant les costums i activitats dels habitants.
Les
zones més turístiques són:
- Les
platges escalenques, des del Riuet fins al promontori de Montgó.
- Les
restes de l'antiga ciutat greco-romana d'Empúries
- El
Club Nàutic
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada