Com ha canviat?

L’Escala va néixer als segles XVI-XVII com un petit port de pesca i cabotatge depenent  d’Empúries, una ciutat grega que més tard fou una colònia romana. De mica en mica les barraques on els pescadors guardaven les barraques i els estris de pesca es van anar convertint en un lloc d’habitatge permanent.

Cap a finals del segle XVIII a l'Escala hi havia una vintena de cases. Llavors és quan va començar a créixer a poc a poc, gràcies a la vinya, la pesca i la salaó. L'any 1680 els veïns de la zona, que ja eren aproximadament uns 80 habitants, aconsegueixen tenir església pròpia. Uns anys més tard, el 1766, l'Escala passa a ser vila i cap de municipi. L'economia s'anirà mantenint gràcies a la pesca i el conreu de la vinya.

A finals del s.XIX i principis del XX el cas urbà o zona habitada de la vila escalenca només comprenia el que ara es considera el nucli urbà. Era com un gran jardí cobert de vinyes, pinedes i oliveres. La vinya fins ben entrat el s.XX és clau per entendre l’evolució de l’economia del poble. Els nous propietaris dels terrenys de vinya eren les classes humils de pescadors, mariners, artesanats i jornalers, que d’aquesta manera veien la possibilitat d’augmentar una mica els seus migrats ingressos. A mesura que va passant els anys va haver-hi un abandonament de les vinyes més llunyanes i amb la crisi de la fil·loxera es van acabar destruint-se i no es va poder recupera d’aquí el seu abandonament. Però l’economia més important d’aquest municipi i encara avui en dia vigent és el salaó de peix. Les excel·lents captures del peix blau ho va originar. L’objectiu era industrialitzar l’excedent de pesca que no es podia comercialitzar al poble. L’any 1955 hi havia 9 indústries dedicades al salaó de peix. La majoria del treball que s’hi feia era manual i en les temporades òptimes de pesca arribaven a ocupar 20 o 30m cada una. La forta competència comercial entre elles ha contribuït a la millora dels seus productes i a un augment dels beneficis per als pescadors.

El moviment turístic resa molt estacionari fins al final de la Segona Guerra Mundial. Cap als anys 60 hi ha un “boom” turístic a tota la Costa Brava i amb ella l’Escala. El canvi d’imatge del poble va ser radical, passant d’un poblem pescador i agrícola a un creixement urbanístic i comercial constant vinculat al fenomen del turisme. Però aquest gran canvi és degut a uns determinats desencadenants. El primer és en Josep Puig i Cadafalch ates que gràcies a ell es van trobar les ruïnes d’Empúries que van representar una gran influencia per aquesta revolució vist que venia i venen moltes persones a visitar-les. L’altre desencadenant fou el fotògraf Vernon Richards. Un fotògraf que va quedar fascinat d’aquest municipi. Treballava per una agència de viatges i va emprendre un projecte que consistia en organitzar vacances especials, on els turistes passarien estades a les cases de les famílies pescadores. És així com aquest municipi els anys seixanta, va iniciar una autèntica voràgine constructiva que començaria a marcar el futur del turisme escalenc.

L’activitat turística necessiten amples extensions de territori per a poder-se desenvolupar, un territori que pel gran nivell constructiu, de mica en mica s’anirà minvant i fragmentat. Aquesta transformació de la vila ha tingut moltes conseqüències. Moltes de les terres antigament conreades es van convertir en importants zones residencials. Es va començar a construir hostals, hotels i càmpings. Les infraestructures també van fer un gran canvi. Grans obres al passeigs de Riells i Empúries, la platja de les barques (antic port) i millora dels accessos al municipi. Grans canvis constructius, inclús amb especulació urbanística. Com en el cas de Riells, que havia de ser la ciutat jardí arribant a ser un lloc ple d’edificis i cases. Edificis molt alts a primera fila de mar. Per tant, hi va haver una gran explosió urbanística molt important on l’ocupació dels habitatges unifamiliars, adquirits per francesos, belgues, suïssos principalment. Predominant, així, turistes residencials. El 1985 hi va haver-hi un Pla General amb l’objectiu de perfeccionar el del 1956, on va haver-hi la gran explosió urbanística. El resultat del model urbanístic heretat era una manca d’equipaments i de reserva de terrenys que s’hi pugui destinar, greus deficiències en la urbanització de sectors on habita gent tot l’any, desordre en els barris, degradació lenta però continua del nucli antic, deficiència o absència d’infraestructures elementals etc.

Dels anys 80 fins l’actualitat l’economia d’aquest municipi està principalment basada en els serveis turístics. Del sector primari, hi ha poca agricultura i ramaderia. La pesca si que és important. D’aquí s’esdevé el sector secundari. La majoria d’indústries escalenques són fabriques dedicades a la conserva i salaó de l’anxova. I el sector terciari és el més important. Comerços, serveis i activitats per els turistes.